Fa pocs dies, va ser el dia escollit per al dinar de germanor d´una entitat cultural d´arrel compartida entre Vallvoreix i Sant Cugat. Fa pocs anys que es celebra, segurament tants com anys de vida compta l´Associació local esmentada (la d´Amics de la Unesco”). Va ser el dia de bon humor i companyonia, mig de gala i mig d´anar només mudats, un d´aquells dies que si en lloc d´anar a dinar, com fèien els avis,  enssim a sopar, ren diríem “un sopar de duro”. Fet a escoltar, observar i, si convé, rumiar, penso que enguany hi haurà algú -o més aviat alguna- que dirà versos a la sobretaula d´un tiberi tan nostrat que porta nom d´emperador romà. Ara, doncs, que evoco temps tan reculats, vull recordar coses de fa quatre díes, de quan a força de voler ser progres, i moderns,  més laics que un “secula seculorum” i més clerical que comptar amb els dits, fem la nostra via i recitem versos si ens vé de gust i poden assemblar-se a cants d´absoltes o als cants joiosos del nostre temps. Resem amb germanor i amb les conviccions nostrades, amics. “In secula seculorum…”

                                                                         martiolaya